Octubre de 2014



SESSIÓ INAUGURAL DEL CLUB DE LECTURA - V CURS


El club de lectura ha iniciat la seva cinquena edició amb un programa carregat de bons llibres, múltiples activitats i un bon nombre d’alumnes disposats a compartir les seves experiències, vivències i emocions amb les lectures seleccionades.
La primera sessió del Club sempre és molt especial perquè s’ha anat consolidat al llarg dels anys com una petita festa de reivindicació de la lectura; en aquesta primera trobada del curs, òbviament, no es pot parlar encara de cap text perquè no s’ha iniciat el procés de distribució de llibres i és per això que sovint convidem un escriptor perquè pugui parlar amb els alumnes de la seva trajectòria creativa i, de forma natural, fer una apologia de tot allò de bo que ens pot aportar un bon llibre. El passat dia 2 d’octubre, el Club de lectura va comptar amb la presència de M. Mercè Cuartiella, escriptora instal·lada a Figueres des de fa més e vint-i-cinc anys i autora de diverses obres de teatre i novel·les entre les que destaquen els seus darrers títols. Germans, gairebé bessons (Premi Llibreter 2012) i L’afer marsellès (2014).
L’acte, que comptava amb una nodrida presència d’alumnes, de professors i d’exprofessors del centre, va començar amb una presentació de la programació de lectures del curs a càrrec dels responsables del Club, on es destacava la varietat de gèneres –teatre, poesia i novel·la- i la diversitat d’activitats complementàries com ara concerts, concursos epistolars –enguany, de cartes adreçades als germans-, l’organització d’una activitat en anglès a càrrec del departament de llengües de l’institut o la recurrent presència d’autors i experts per comentar amb els alumnes les lectures.
A continuació, els professors del Club van presentar Cuartiella repassant la seva sòlida i personal trajectòria i recordant les seves diverses obres que l’han anat consolidant en el panorama de les lletres del país. L’escriptora va voler agrair el fet d’haver esta convidada al Club i va iniciar una breu dissertació on explicava la seva particular relació amb l’escriptura i la lectura. En un primer moment va oferir una evocació de la seva infància i joventut on la lectura i l’escriptura van ser un element troncal; en aquest sentit va ser especialment curiós, i alhora emocionant, el moment en què va parlar i va mostrar la primera novel·la que va escriure. Tenia dotze anys i portava per títol Algo más que una amistad, un relat melodramàtic i senzill que Cuartiella va reconèixer que s’estimava molt -tot i que era molt dolent-, però que va representar el primer projecte acabat, la primera concreció sòlida de la seva vocació. Posteriorment, amb un to proper i molt cordial que va capturar l’atenció de tots els presents, va voler explicar quins eren els elements, al seu parer, que qualsevol jove escriptor havia de tenir a mà si volia començar a escriure i els va condensar en tres conceptes: esforç, humilitat i una paperera. Esforç per treballar cada dia en un projecte i no defallir malgrat les dificultats, humilitat per saber escoltar i aprendre de les crítiques i una paperera per poder desfer-nos de tot allò que no ens satisfà plenament. De manera sòlida i suggerent, Cuartiella va anar explicant què busca en un llibre quan el llegeix i què vol que els lectors trobin en els seus llibres, recordant que, si bé podem ser gran lectors sense experimentar la necessitat d’escriure cap obra, mai podrem ser uns bons escriptors si no som uns lectors que constantment ens deixem seduir per les ficcions imaginades pels altres.
La trobada va culminar amb el repartiment de la primera lectura del curs, un relat de l’escriptor Antonio Vázquez, un veritable puntal del Club que ja ens ha visitat en tres ocasions i que tornarà a la propera sessió per comentar amb els alumnes els seus textos. Unes capses de galetes, una informal tertúlia i unes fots de grup van cloure una trobada que marca l’inici d’un curs on els llibres tornaran a tenir un protagonisme permanent gràcies a la tasca del Club de lectura.

 

Joan Manel Soldevilla












Juny de 2014



CRÒNICA DE LA DARRERA VISITA DEL NOSTRE CLUB DE LECTURA A L’ESCOLA SANT PAU.


El passat mes de juny alguns alumnes de l’INS Ramon Muntaner, vam participar a l’última sessió de club de lectura amb els nens i nenes de segon de primària de l’escola San Pau.
Vam sortir de l’ institut cap a les 9 del matí, hora en la qual es comencen les classes al San Pau. Vam fer una breu planificació de com aniria la trobada, i ens vam dirigir cap a l’escola. Tan bon punt vam arribar, els alumnes ens van rebre molt emotivament i molt alegres, molt contents de veure’ns un altre cop. Tot va anar molt i molt bé. La primera activitat en comú va ser el relat de tres contes per part nostra amb una profunda reflexió personal a posteriori. Van gaudir moltíssim dels relats, i alguns van donar les seves opinions que van ser bastant tendres.
Després del relat dels contes per part nostra, els tocava a ells de comentar el llibre que cada cadascun es va llegir voluntàriament . Cada petit lector i lectora, va fer cinc cèntims del seu llibre amb els seus tutors. Alguns, també van mostrar la seva laboriosa feina, que va consistir amb una fitxa en al qual havien de resumir i dibuixar continguts del seu llibre. Fins i tot ells, al final, es van atrevir a explicar-nos algun conte a nosaltres, com la història d’una paraulota, verda i peluda que sempre estava de mal humor!
Per desgràcia, el temps va passar volant, i va arribar el moment d’acomiadar-se. Quan els petits lectors van ser conscients que era l’últim dia... molts es van entristir força, i recordo personalment, que els meus nens, em van mirar intensament, i un d’ells, va dir cridant: -Creuem els dits, per a què torneu l’any vinent!! Si us plau!! Ens ha agradat moltíssim, i us trobarem a faltar!! – alguns altres fins i tot casi s’emocionen, inclosos també els tutors de lectura, els alumnes de d’institut.
FINS EL CURS VINENT PETITS LECTORS! !

 

By: Eloi and Teo 4tB

1 de maig de 2014



LA DARRERA SESSIÓ DEL CLUB DE LECTURA


La darrera sessió del Club de lectura sempre és una festa, una celebració on es valora tot el camí recorregut i on es comença a pensar en els reptes futurs. Concerts, premis i trobades amb escriptors han estat alguns dels elements que han marcat aquestes jornades de cloenda; enguany vam tenir de tot, en una concentració d’activitats que va esdevenir mostra evident de la vitalitat i l’èxit del Club de Lectura.

La primera part de la trobada va comptar amb la presència de l’escriptor Antonio Vázquez, un clàssic d’aquestes jornades de cloenda ja que és el tercer any que, de forma consecutiva, ens visita per comentar els seus relats. Enguany ens vàrem apropar a la literatura més inquietant, aquella que barreja el terror amb el gore, i ho vam fer de la mà d’unes narracions de l’Antonio Vázquez que ens va cedir i que els alumnes van poder llegir. La sorpresa i fascinació dels lectors van ser majúscula davant d’uns textos durs i implacables que mostraven molts dels límits de la condició humana.

La conversa amb l’Antonio Vázquez va ser, com sempre, intensa i apassionada. Bon coneixedor dels recursos de la comunicació oral – va cursar estudis de teatre i es va dedicar uns quants anys al món de la faràndula-, l’escriptor convidat va saber captar l’atenció dels lectors, interactuant i conversant amb ells, explicant els processos i mecanismes de la creació literària sempre des de la proximitat i l’alegria d’un autor que se sent feliç pel fet de poder escriure el que li agrada. Preguntat sobre quina era la font d’inspiració de les seves ficcions, que en aquest cas barrejaven elements tan inquietants com psicòpates, assassinats, fantasmes i decapitacions, l’autor va sorprendre tothom explicant com tot sorgia de la realitat, de les notícies que llegia a la premsa que esdevenien les llavors per teixir unes ficcions que incorporaven elements fantàstics i imaginatius, però que sempre tenien les seves arrels en la quotidianitat que esdevé notícia als mitjans de comunicació.

Després d’una conversa tan amena i intensa, els membres del Club es van desplaçar al claustre de l’institut, on tot era a punt per a la segona part de la jornada. En primer lloc es volia donar els premis a les cartes guardonades en el Concurs de cartes d’amistat; d’igual manera que l’any passat es va celebrar, amb molt d’èxit, el Concurs de cartes d’amor, enguany es va proposar a tots els alumnes del centre participar en aquesta nova reivindicació del gènere epistolar. La proposta ha estat reeixida, com ho demostra l’alt volum de participació i la qualitat de les cartes rebudes, tan remarcable que vam voler demanar a una entusiasta del gènere, l’escriptora Maria Mercè Roca, que vingués a l’acte a donar els premis. Així ho va fer i, acompanyada del director del centre, Francesc Canet, va presentar el nom de tos els guanyadors, que van ser Anna Batlle, Martina Moreno, Carla Roura, Raquel Capel, Maria Mallol, Irene Costa, Pau Mallol i Jennifer Pérez.

Per cloure l’acte, música. El grup Embolingat’s, integrat per alguns alumnes i exalumnes del centre, va connectar les seves guitarres elèctriques i va omplir tots els racons del claustre d’una selecció musical divertida i ballable que va comptar amb la resposta entusiasta de l’abundant públic congregat.

S’acaba un nou any del Club de Lectura i ja es comença a preparar una nova edició pel curs vinent. Ha estat un any intens, inoblidable, carregat d’experiències intel·lectuals i emocionals. La premsa –L’Emporda, 13 de maig de 2014- ha recollit

amb precisió les característiques d’un curs que ha suposat un pas endavant en la consolidació i projecció del Club de lectura:

El dijous 8 de maig el Club de Lectura de l´INS Ramon Muntaner va cloure amb èxit la seva IV edició. Gràcies al suport de la Biblioteca Fages de Climent, des del curs 2010-2011 el club funciona amb un grup molt fidel de seguidors de primer d´ESO a segon de Batxillerat i està coordinat pels departaments de llengües del centre ( català, castellà i anglès). La implicació de molts professors que han donat suport a aquesta iniciativa, ha estat el factor més decisiu per al seu èxit.

La presència d´alguns autors de les obres llegides ( Àngel Burgas, Ma Mercè Roca, Jordi Cienfuegos, Antonio Sánchez i Mònica Zgustova) ha ajudat a enriquir les trobades. La sessió de poesia anual compta cada curs amb la col·laboració de les rapsodes Magda Bosh i Helena Cusí i l’acompanyament musical de la Coral de mateix institut.

A més a més, vàries activitats paral·leles al club l´han fet enguany especialment atractiu per a tots els nivells educatius, ja que el Club s´ha estès per primer cop als alumnes de primària de l´ESC Sant Pau.



Joan Manel Soldevilla





4 d'abril de 2014



JORDI CIENFUEGOS, POETA



En ocasions, el Club de lectura esdevé una festa insospitada, una sorpresa artística on s’agermanen disciplines artístiques, sensibilitats, experiències, vivències i emocions. Això va passar el darrer 4 d’abril, quan ens vàrem reunir una trentena de persones per viure una vetllada poètica d’alta intensitat. La sessió va començar amb la presentació que va fer la Cristina Mitrica, alumna de batxillerat, del convidat de la sessió, en Jordi Cienfuegos, poeta. De forma amena el va apropar als assistents per, tot seguit, cedir la paraula a dues artistes que ens van honorar amb la seva presència i actuació, l’Helena Cusí i la Magda Bosch, actrius i rapsodes. Ambdues van començar els cos de la sessió recitant els versos de Cienfuegos, i fent-ho amb el to i la cadència pertinents, amb emoció o ironia segons convenia, amb vehemència i passió quan era oportú. El festival expressiu va viure un nou graó quan dues alumnes del centre, la Lina Font i la Laura Arolas van interpretar, amb la seva veu i l’acompanyament del piano, la cançó Titanium, de David Guetta, traspassant una intensa emoció als assistents. Embolcallades per l’entusiasme i la subtil i artística atmosfera que s’havia creat, la Magda i l’Helena van continuar recitant versos d’en Jordi Cienfuegos, comptant amb un silenci intens que només es veia fracturat per una eclosió d’aplaudiments que naixia quan les rapsodes acabaven el seu recitat. No en teníem prou: dues altres alumnes del centre, la Sofia Marchesi i la Belén Fernández van interpretar, ara amb l’acompanyament de la guitarra, una altra versió de Titanium permetent als espectadors captar els matisos de la peça i fruir-ne a partir de les dues versions, tan diferents i tan reeixides ambdues. La sessió va continuar amb una tertúlia amb el poeta convidat. En Jordi Cienfuegos va agrair intensament l’acte i la seva qualitat i va explicar com ell escrivia motivat per les emocions i experiències que havia viscut al llarg de la seva vida. Molts dels poemes, d’amor i de desamor, sorgien de la seva biografia i va confessar com experimentava una certa vergonya en veure exposades i proclamades les seves emocions als quatre vents. Una vergonya que, precisava, anava acompanyada d’una certa perplexitat ja que les persones i relacions sentimentals que van motivar els poemes ja fa uns quants anys, ara eren vistos un senzill episodi de la seva vida, un element que contemplat amb distància, no semblava tenir la importància que, en el seu moment, havia motivat aquell doll d’emocions i sentiments. Per tot això va definir la seva poesia com a fotografies de l’ànima, instantànies que havien capturat un moment concret de la seva biografia i que havien estat capaces de transcendir l’anècdota i esdevenir un artefacte artístic on tots els lectors ens hi podíem veure reflectits. Cienfuegos va ser preguntat sobre el procés de revisió i poliment que havia acompanyat la creació, sobre quan va començar a escriure –no ho recordava, senyal que havia escrit des de sempre-, sobre quan va decidir començar a fer pública la seva creativitat i ell, proper i comunicatiu, va engrescar els alumnes assistents a projectar la seva potencialitat creativa, a compartir els versos, relats i cançons que puguin anar forjant en la intimitat del seu escriptori i de les seves habitacions. Engrescat per un alumne, que sabia de la seva passió per la música, Jordi Cienfuegos va agafar la guitarra -que li va deixar una de les alumnes- i va començar a arrencar-li un seguit de notes de blues, intenses i emocionants com la seva poesia, que van esdevenir la millor cloenda d’una tarda intensa i poètica, vibrant i emotiva. Una veritable festa de la poesia i de la música.

Joan Manel Soldevilla

27 de març de 2014



“We make up horrors to help us cope with the real ones.” -Stephen King-


A SPOOKY AFTERNOON



-‘What do Charles Dickens, A. Conan Doyle and E. A. Poe have in common?’
-‘They are writers.’
-‘Good, but could you be a bit more precise, please?’
-‘Well, we might say all of them wrote in English and were masterful authors, and they are still very popular among all sorts of readers.’
-‘Hmm, yes that’s better, but I still miss something in your answer’.
-‘Sorry, teacher, I’ll try to study harder next time.’

The conversation above is purely fictional and it might have taken place anywhere. However, if our imaginary student had attended the last session of the Readers Club in Ramon Muntaner High School, he/she could have pleased the teacher by adding to the reply that Dickens, Conan Doyle and Poe wrote horror stories too. You could expect that from Poe, but what about Dickens and Conan Doyle? That was a bit of a surprise, wasn’t it? All the attendants to that session will remember it well. Hidden among the wonderful novels written by Dickens and concealed among the secret papers that Sherlock Holmes kept in his home you can find some great horror stories conceived by authors who might not believe that was their field of expertise.

But they succeeded. A group of faithful selected readers gathered in Classroom 23 in order to experience a one-hour journey to the realms of terror, fear and suspense. A ghastly atmosphere recreated the world of ghosts, crimes and mystery using frightening paraphernalia. Candles, skulls, tarantulas, a noose, severed fingers and arms, and other frightful objects caught our attention. The attendants had previously read three stories: A Trial for Murder by Charles Dickens, The Brown Hand by A. Conan Doyle and The Mask of the Red Death by Edgar Allan Poe. And that day they were invited to read their own minds and hearts too. All of them agreed that horror is a universal human feeling which is a part of our lives, like it or not.

Then two students (Cristina Mitrica and Mar Dacosta) introduced the audience to the lives of the three writers in a brilliant way. After that, teachers offered their views on the different scary stories and interacted with the sagacious comments of the readers, who showed they had read and enjoyed the stories by asking several questions.

After the session, attendants could have some refreshing snacks and fizzy drinks. Believe it or not none of them drank blood, but all of them were sure the spirits of Dracula and Frankenstein were also attending that mysterious meeting. And maybe Dickens, Conan Doyle and Poe rested a bit more peacefully in their tombs that night because they knew a group of enthusiastic readers were honouring them.






11 i 25 de març de 2014



Club de Lectura al CEIP Sant Pau. Sessió I



Els dies 11 i 25 de març un grup d´ alumnes del Cub de Lectura de l´INS Ramon Muntaner de 1er d´ESO a 2on de batxillerat hem visitat l´ESC Sant Pau per tal d’aficionar als alumnes de 2n de primària al món de la lectura.
En arribar al col·legi, després de presentar-nos als petits a la biblioteca del seu centre,els hem explicat quins eren els nostres llibres preferits a la seva edat ( Tina Superbruixa, Harry Potter, Gerónimo Stilton, còmics... ) i els hem parlat dels beneficis de la lectura. Les seves cares de sorpresa i els seus somriures han demostrat un gran interès vers al que els estàvem explicant. Els nostres llibres han passat per les seves mans, tot despertant comentaris, admiració i curiositat. Alguns d´ells ja els havien llegit.
Seguidament, amb la nostra ajuda i de les seves professores, Maria i Àngela, els nens i nenes han llegit el primer capítol d´una història molt graciosa ( El mosquit Galdric ) que serà continuada a cada sessió d’aquest projecte amb l’escola. Hem ajudat als petits a entendre la història, comentant les paraules desconegudes i fent una tertúlia entre tots sobre els nostres gustos literaris i els últims llibres que havien llegit.
Donem les gràcies a les professores Pilar Tavera i Mª José Valeri, per l´oportunitat que ens han donat d´ajudar als nens a aprendre a llegir i comprendre. Ha estat magnífic, ja que nosaltres també hem après amb ells a tenir paciència i ajudar-los quan calia, a fer créixer en ells el desig i l´afició per la lectura.
Finalment, tots han volgut agafar un llibre en préstec, la qual cosa ha demostrat que la nostra missió ha donat els seus fruits. Ho considerem un gran èxit en aquesta primera sessió!
Per a molts de nosaltres ha estat també molt emotiu tornar a recórrer passadissos on havíem estudiat, i retrobar antics i antigues professores. Alguns ens hem emocionat amb el munt de records que hem reviscut intensament de la mà d´uns nens molt oberts i carinyosos. Esperem que tots llegeixin el llibre que han escollit, i així ho podrem comentar i gaudir-ne tots a la propera. Fins ben aviat amics!



Crònica de Mar Dacosta ( 2on de batxillerat ) i Nissa Diaz ( 2on d´ESO )

6 de febrer de 2014


Martí Gironell: El Pont dels Jueus


El Club de lectura de febrer va dur-se a terme el primer dijous de mes, com acostuma a ser habitual, i va oferir un parell de significatives novetats. Per una banda es va canviar d’escenari –ens vàrem desplaçar fins a l’aula 22-, per motius logístics i, per una altra, va comptar amb la presència d’un professor d’història del centre, per presentar l’obra que havíem seleccionat, El pont dels jueus, de Martí Gironell. La sessió, que va comptar amb la presència de més de vint alumnes i una nodrida representació de professors en actiu i professores jubilades –al final érem una trentena els reunits-, es va iniciar amb la presentació, per part de l’alumna Cristina Mitrica, de l’autor del llibre i del convidat de la sessió, el professor i historiador Josep Colls. A continuació, l’alumna Mar Dacosta va resumir els trets generals de l’argument de la novel·la. El professor Colls va destacat que ell, malgrat ser historiador, no era un consumidor habitual de novel·la històrica, ja que considera que sovint en aquest gènere, o bé hi ha un excés de dades històriques –cosa que perjudica el desenvolupament de la narració- o bé un excés de novel·la, de ficció i imaginació, aspecte aquest que la fa poc rigorosa. A l’hora de valorar El pont dels jueus, va destacat com el llibre patia una mica d’aquests dos defectes ja que, per moments hi havia un feix de dades excessives i, en altres, passaven coses inversemblants i poc documentades. En aquest sentit, va destacar com havia detectat un seguit d’anacronismes i errors –com situar, per exemple, Siena a la Llombardia- o la poc creïble manera d’actuar i de pensar de molts dels personatges de la novel·la. Malgrat això, el professor Colls va voler destacar com l’obra oferia un entusiasta retrat de Besalú, que d’alguna manera generava les ganes de voler visitar una vila tan propera, al temps que mostrava un ampli i detallat retrat de la vida medieval, permetent al lector conèixer molts hàbits i costums de la quotidianitat a l’Edat Mitjana. El seu recorregut per la novel·la es va cloure amb la projecció d’un power point que mostrava l’evolució del pont de Besalú, el veritable protagonista de la novel·la de Martí Gironell. Així es va mostrar la imatge més antiga conservada –un gravat de la Guerra del francès-, el seu estat a finals del segle XIX i la polèmica restauració duta a terme a mitjans del segle passat, uns anys després de la destrucció produïda a les acaballes de la Guerra civil. Els participants del Club van voler dir la seva, i així es va destacar l’adscripció d’El pont dels jueus al gènere de la novel·la històrica, subratllant com tenia molts lligams i concordances amb una obra que va sacsejar i gairebé refundar el gènere, El nom de la rosa, d’Umberto Eco; aquesta va ser una referència que els alumnes van poder constatar ja que molts d’ells havien vist la pel·lícula, precisament, a les classes d’història del professor Colls. Igualment es van evocar altres títols del gènere i es van valorar els mèrits de la novel·la, que potser no va agradar molt a causa del seu ritme irregular i per l’aparició de diversos elements que alguns lectors van considerar poc travats i inversemblants. Es va valorar, però, la trajectòria de l’autor, el seu extraordinari èxit i la seva capacitat de connectar amb un molt ampli sector de públic; es va remarcar també com la condició de periodista molt conegut, a causa de les seves aparicions a la televisió, havia ajudat a la difusió i popularitat de la seva obra narrativa. La sessió es va cloure amb el repartiment de la nova lectura del Club, una antologia de relats en anglès adaptats als diversos nivells de coneixement de la llengua que tenen els alumnes del centre, una iniciativa endegada per Departament de llengua anglesa de l’institut que ja va iniciar-se l’any passat amb magnífics resultats.

Joan Manel Soldevilla





9 de gener de 2014


Bohumil Hrabal: La petita ciutat on el temps es va aturar


Una trobada literària d’altíssim nivell va iniciar les sessions del Club de lectura d’aquest 2014, una reunió que es va caracteritzar per, un cop més, la més que notable assistència d’alumnes –eren més d’una trentena- i de professors, i per la presència de dues singulars convidades, la professora Lourdes Torner i l’escriptora i traductora txeca Monika Zgustová. El llibre seleccionat va ser un clàssic de la literatura txeca del segle XX, La petita ciutat on el temps es va aturar, una de les obres cabdals del llegendari escriptor Bohumil Hrabal. La professora Torner va començar la seva presentació explicant com, a inicis dels anys vuitanta, i una mica a partir de la popularitat de l’obra de Milan Kundera, hi va haver un descobriment col•lectiu de les literatures centreeuropees i com l’arribada de les traduccions de Hrabal van sacsejar el panorama literari del país. De fet, les analogies entre Catalunya i Txèquia –països petits amb llengües minoritàries- van despertar una innegable simpatia mútua entre ambdós territoris i cultures que va alimentar-se amb la coneixença de l’obra de Hrabal, un autor que, tot parlant de petites coses i locals, sabia transformar-les en universals tot evocant la infància com un paradís perdut i anteposant a tot el respecte a la llibertat individual i col•lectiva. Monika Zgustová va iniciar el seu parlament agraint i elogiant les paraules de la professora Torner per, tot seguit, explicar la importància de Hrabal, la seva vinculació amb la literatura txeca –especialment amb Jaroslav Hašek- i la seva manera d’entendre la vida i la literatura, dues coses que, per a ell, no es podien deslligar. Zgustová, que no només va traduir Hrabal i el va conèixer sinó que va ser l’autora d’una innovadora i exhaustiva biografia seva, va apropar l’autor txec amb una disquisició amena i fascinant que va capturar l’atenció de tots els assistents; en la seva reflexió va voler comentar la manera de mirar la realitat de Hrabal, la seva capacitat per veure més enllà de les evidències, el seu talent artístic per descobrir nous colors a tot allò que ens envolta i que, per quotidià, no sabem observar en tota la seva complexitat i la seva mirada personal on la caricatura i la deformació expressionista esdevenen un element que permet veure les coses en tota la seva rica complexitat. Però no només ens va parlar de l’escriptor, sinó també de l’home, un autor que va patir el terrible càstig de no poder veure publicada la seva obra al seu país en temps de repressió, que es va veure obligat a prendre decisions difícils, un home de caràcter complex que defensava la necessària humilitat de l’artista, un escriptor que admirava la cultura catalana i que, aquesta va ser una revelació que va sorprendre a molts assistents, havia vingut a Figueres, a visitar el Teatre-Museu Dalí. Preguntada sobre la dificultat de la traducció, Monika Zgustová va subratllar que, per a molts crítics, Hrabal és considerat un autor intraduïble, i que això pot donar la mesura de la complexitat de la feina duta a terme: els seus períodes oracionals, la seva capacitat de poar en el lèxic popular, el seu singular estil esdevenen senyal d’identitat d’un autor que enlluerna per la capacitat de crear amb el llenguatge realitats màgiques i singularment properes. Els alumnes i professors van voler saber sobre la seva doble identitat d’escriptora i traductora de la convidada, quina li semblava més difícil i engrescadora, ja que ella no només ha estat traductora de més d’una cinquantena de llibres sinó que és autora d’una sòlida obra narrativa. Monika Zgustová va voler destacar la importància d’ambdues tasques, i com cada una d’elles respon a necessitats molt diferents, sent, cada una en el seu terreny, extraordinàriament enriquidora. En preguntar els assistents sobre si ella es traduïa els seus propis textos literaris va explicar que sí, però precisant com, en sentit propi, no feia traduccions, sinó que feia versions diferents en les diverses llengües que dominava permetent-se el petit privilegi de fer allò que mai no ha pogut fer quan ha traduït un autor, quan la fidelitat al text original esdevé requisit innegociable. Amb un català exquisit, la Monika Zgustová, elegant i cordial, va saber apropar als alumnes un autor complex com Hrabal, estimular els més joves a descobrir-lo en uns anys futurs i fascinar tots els presents amb els seus coneixements i les seves ganes, capacitat i generositat per compartir-los amb tots nosaltres. Un privilegi.

Joan Manel Soldevilla

5 de desembre de 2013


Àngel Burgas: Noel et busca


La tercera sessió del club de lectura del curs 2013-2014, ja a les portes de les festes de Nadal, va ser remarcable i intensa, digna de ser recordada, i aquesta crònica en vol deixar constància. El llibre que havia estat objecte de lectura era Noel et busca, d’Àngel Burgas, i la trobada va comptar amb la presència de l’autor, que de manera desinteressada i generosa va voler venir a compartir amb els alumnes del centre la seva experiència com a escriptor. En dir alumnes cal constatar com l’assistència va ser elevadíssima, més d’una quarantena van ser els congregats al voltant de l’Àngel Burgas; des de 1r d’ESO fins a 2n de batxillerat, tots volien comentar amb l’autor un llibre que els havia impressionat i que permetia lectures tan diverses com ho eren les edats dels participants. La sessió va comptar amb la presència de professors del centre i també amb l’assistència d’una professora d’un altre institut de la ciutat, que va voler participar de l’experiència de cara a poder importar al seu centre educatiu un projecte tan engrescador com és el nostre Club de Lectura. I si tot això no fos suficient per parlar d’una jornada memorable, és de justícia subratllar que Noel et busca ha estat un dels llibres que més ha agradat als participants, ja que va ser unànime la valoració entusiasta del llibre. La sessió es va iniciar amb la participació de dues alumnes de batxillerat, Beatriz Expósito i Carme Crous, que van fer de conductores del club, primer presentant l’autor i l’obra d’una manera minuciosa, i després animant la participació dels alumnes i formulant diverses qüestions a l’autor. Igual que en la sessió anterior, van ser dos dels membres més veterans del club els qui, per pròpia iniciativa, van decidir esdevenir els dinamitzadors de l’activitat amb solvència, rigor i entusiasme. Àngel Burgas es va mostrar cordial i proper, i a l’hora de parlar de la seva novel·la va voler explicar de quina manera havia sorgit la idea del llibre –a partir d’una terrible notícia apareguda als mitjans de comunicació fa uns anys-, i com a partir d’aquest embrió havia teixit un món narratiu que estava vertebrat per les condicions del gènere del thriller, on la tensió havia d’atrapar el lector des del principi fins al final. En aquest sentit, molt alumnes havien comentat com el llibre els havia enganxat des d’un primer moment, i aquí Burgas va explicar que aquesta era la seva intenció, jugar amb el lector, generar-li expectatives, creant situacions que semblaven dur a un lloc i arribaven a un altre, propiciant girs argumentals sorprenents, creant una atmosfera absorbent, gairebé obsessiva, tot intentant que el lector visqués les mateixes tensions que el protagonista de la narració. Els alumnes van participar activament valorant tant els mèrits literaris de la narració com els dilemes morals que es plantejaven; en aquest sentit, Burgas va explicar com Noet el busca era, entre moltes altres coses, una reflexió al voltant del determinisme i de la possibilitat que tenim els individus d’aprofitar una segona oportunitat. La sessió, que es va viure amb intensitat i amb la sensació que el temps havia passat molt de pressa, es va cloure amb l’arribada de la coca i els croissants i amb una petita sessió fotogràfica amb l’autor que, de manera pacient, va dedicar llibres a tots els alumnes que li ho van demanar. Una gran jornada, sense cap mena de dubte, que ens va permetre cloure l’any amb entusiasme repartint la propera lectura del Club –Bohumil Hrabal, La petita ciutat on es va aturar el temps- i desitjant que el proper 2014 sigui tan intensament lector com ho ha estat el 2013 per a tots els participants del Club de Lectura.

Joan Manel Soldevilla

7 d'octubre de 2013

Maria Mercè Roca
La primera sessió de comentari del Club de Lectura d’aquest curs 2013-2014 va comptar amb una protagonista d’excepció, l’escriptora Maria Mercè Roca, una de les figures capdavanteres de la literatura catalana d’aquest tombant de segle. Els alumnes havien llegit dues de les seves novel·les juvenils, Com un miratge i Kenitra, i l’autora de Port-Bou, de forma desinteressada i generosa es va oferir, gràcies a les gestions de les professores Irene Cordero i Mercè Martí, a venir al centre a compartir amb els alumnes les seves vivències lectores. L’acte va tenir un plantejament innovador i il·lusionant. Dues de les més veteranes participants del Club, que des del primer dia, ara ja fa tres anys, hi han participat, la Cristina Mitrica, ara alumna de primer de batxillerat, i la Mar Dacosta, que enguany cursa segon de batxillerat, van exercir de presentadores i conductores. La Cristina va fer un recorregut per la trajectòria i personalitat de l’autora i desprès va prendre el relleu la Mar Dacosta, que va oferir una anàlisis de les obres llegides. Comunicadores, segures i didàctiques, ambdues van saber captar l’atenció del públic i mostrar, amb breus però meditades paraules, els mèrits de l’autora i de les seves obres. A continuació va prendre la paraula la pròpia autora que va començar recuperant un record de joventut vinculat a l’institut Ramon Muntaner, ja que quan era jove venia sovint al centre a buscar els seus amics. Amb freqüència anava a prendre un cafè al Bar Estudiantil, una taverna freqüentada per alumnes i professors durant decennis que ara, davant la seva sorpresa i resignació, ja no existeix sinó en la memòria de tots els que hi van passar llargues estones xerrant, aprenent i creixent. Va voler també fer una encesa defensa dels clubs de lectura perquè, a part de ser sovint convidada a moltes reunions en la seva condició d’escriptora, ella també és conductora des de fa mesos d’un club a les biblioteques de Girona, afirmant que aquesta és una de les experiències més enriquidores que mai ha tingut. Maria Mercè Roca va parlar de les tres novel·les juvenils que ha escrit fins ara, Com un miratge, Kenitra i la recent Mil revolts, premi Barcanova 2012, i de com en totes elles ha volgut apropar-se al món dels joves tot poant de la seva experiència personal i de la documentació necessària per donar credibilitat a les seves ficcions. Preguntada pels alumnes sobre aspectes tècnics que despertaven el seu interès –quan tardes a escriure una novel·la?, saps el desenllaç quan comences a escriure?, com t’inspires?, com aconsegueixes posar-te en la pell dels personatges?-, l’autora va contestar de forma amena i precisa, cordial i propera, tot mostrant el complex i enriquidor camí que suposa teixir el món d’una novel·la. La sessió es va desenvolupar amb un alt grau de participació, circumstància especialment meritòria si es té en compte que hi van assistir més de quaranta alumnes, la gran majoria dels quals no només s’havia llegit un llibre de l’autora sinó dos i fins i tot tres. Al final, l’arribada puntual del berenar a les cinc de la tarda va marcar la clausura de l’acte, que encara es va allargar una bona estona per la il·lusió de molts dels alumnes de poder obtenir una signatura de la Maria Mercè Roca en els seus llibres. Excel·lent literatura, cordialitat, conversa, intercanvi de vivències, generositat... el Club de Lectura comença aquest any de la millor de les formes possibles.

Joan Manel Soldevilla

16-10-2013: Xè PREMI Ma ÀNGELS ANGLADA

Lluís Llach: Memòria d'uns ulls pintats
Dimecres 16 d'octubre, l'Institut Ramon Muntaner va lliurar el desè Premi de Narrativa M. Àngels Anglada a l'artista Lluís Llach. El nostre Institut promou aquesta celebració amb l'objectiu de contribuir al foment de la literatura catalana, refermar la projecció cívica i cultural del centre així com homenatjar la figura de la insigne escriptora i exprofessora de l'institut Ma Àngels Anglada. Llach ha rebut el premi pel seu llibre Memòria d'uns ulls pintats del qual el jurat va valorar especialment "l'exercici de memòria històrica que retrata aspectes essencials de la Catalunya de la primera meitat del segle XX a través d'una emocionant història d'amor entre homes lliures". L'obra va ser presentada pel professor i escriptor Lluís Muntada que en va fer un comentari crític brillant, i l'autor de Verges va guanyar-se l'admiració del nombrós públic assistent descabdellant amb sinceritat les motivacions i intencions de la seva obra. Un proverbi oriental resumeix la seva digressió: "quan arribis al cim de la muntanya, continua pujant". L'acte va comptar amb la presencia i els parlaments de les autoritats: Manel Toro, alcalde accidental de Figueres, Albert Bayot, director dels serveis territorials del Departament d'Ensenyament de Girona i de Francesc Canet, director de l'Institut Ramon Muntaner. L'acte celebra enguany els deu anys i durant tot aquest temps ha premiat autors com Emili Teixidor, Carme Riera, Imma Monsó, Quim Monzó, Màrius Carol, Joan Fsc. Mira, Joan D. Bezsonoff, Sergi Pàmies o Jaume Cabré.

10-10-2013: COMENÇA UN NOU CURS

Primera sessió del Club de lectura
El club de lectura del Muntaner ha començat el nou curs. El passat dijous 10 d’octubre va tenir lloc la primera sessió, una trobada molt concorreguda que, cal remarcar-ho, va comptar amb alumnes de tots els nivell educatius del centre que s’imparteixen en horari diürn, des de 1r d’ESO a 2n de batxillerat. Entre el públic assistent, era de destacar la presència de la Pilar Tavera, la Maria José Valeri i l’Helena Compte, professores ja jubilades que mantenen els seus lligams amb l’institut assistint, entre d’altres, a aquesta activitat. Enguany és el quart curs que s’organitza el Club de lectura, i l’experiència déu ser un grau perquè en aquesta primera sessió es va fer un recorregut exhaustiu per la programació de llibres que ens acompanyaran al llarg del curs. Aquí és necessari fer esment de la col·laboració desinteressada de la biblioteca Fages de Climent, que ens ha cedit els llibres per poder disposar d’exemplars suficients per atendre les demandes dels molts alumnes que hi participen. La professora Mercè Martí, que va trencar el gel començant a parlar, va ser l’encarregada d’explicar quins serien els títols i autors, com de vegades comptaríem amb la presència dels escriptors, com hi haurà també enguany una sessió en anglès, quan hi hauria una activitat musical i com en la darrera sessió participarà un clàssic del Club, l’escriptor Antonio Sánchez. La professora Martí també va recordar com el Club genera activitats paral·leles on hi participen els seus membres: cavalcada de reis i patges, xerrades a les escoles de primària, etc. La veritat és que la presentació va ser intensa i engrescadora, i es percebia en l’atmosfera una certa ansietat per començar poder a fruir d’aquest festival de creativitat i experiències. La professora Irene Cordero va repartir la primera lectura del curs, Kenitra, de Maria Mercè Roca, al temps que explicava la creació a la plataforma moodle d’un curs vinculat a la biblioteca on els alumnes podran trobar tota la informació sobre l’autor i l’obra així com la possibilitat de participar i incloure els seus comentaris i valoracions sobre els llibres llegits. Els altres professors assistents van destacar com n’era, de remarcable i admirable, l’actitud dels alumnes assistents, que decideixen invertir una estona del seu temps lliure en llegir i compartir amb els companys les experiències generades per aquesta activitat. A continuació, la professora Gurutze Irusta va passar a explicar com funciona la biblioteca del centre. Inicialment va fer un breu recorregut per la seva història tot explicant com s’ha anat forjant tel seu impressionant fons de milers de documents. En aquest sentit va traspassar als alumnes la seva apassionada tasca de catalogació, que la duu sovint a descobrir troballes sorprenents, moltes vegades veritables joies que cal documentar i protegir. A continuació va mostrar com accedir-hi des d’Internet i de quina manera es pot consultar el catàleg on line, fent especialment esment de l’ampli arxiu de treballs de recerca fets pels alumnes de 1r de batxillerat que es pot consultar. Aquesta intensa exposició va culminar amb una visita física a la biblioteca, on va mostrar les diverses seccions que s’hi poden trobar, descobrint l’arxiu on es conserva el material que no és de consulta més immediata i mostrant alguna meravella, com un llibre de geometria decorat amb aquarel·les de Ramon Reig, el memorable pintor que va ser alumne, professor i director del centre. Com tota sessió del Club, l’arribada dels croissant i les coques va marcar el final. O, aquí més que mai, el principi d’un nou curs. En la conversa mantinguda per tots els present es va recordar com es pot consultar a la pàgina web del centre i al seu facebook la revista virtual - http://issuu.com/soldevilla/docs/club_de_lectura._revista_2013 -que recull les cròniques de totes les sessions dels darrers tres anys i finalment, també es va fer esment de l’acte del dia 16 d’octubre, el lliurament del 10è Premi Maria Àngels Anglada, que enguany ha estat atorgat a Lluís Llach per la seva novel·la Memòria d’uns ulls pintats, recordant també que tots els membres del Club hi són convidats. El Club comença amb les ganes de sempre i amb el ferm propòsit d’esdevenir un fòrum de trobada i participació. Serà un gran any!

Joan Manel Soldevilla

LA CRÒNICA DEL DARRER "CLUB"

La darrera sessió del Club de lectura del curs 2012-2013 va tenir lloc el passat dijous 9 de maig, i va ser quelcom molt especial, amb moltes emocions, bona literatura i vibrant música, una jornada intensa que es va viure amb intensitat i moltes ganes de compartir vivències i experiències artístiques.
La sessió va tenir diverses activitats, i va començar d’una manera singular ja que el comentari de la lectura seleccionada es va poder fer amb el propi autor present a la sala. L’escriptor Antonio Sánchez Vázquez, que ja ens havia visitat l’any passat, va tenir l’extraordinària generositat d’escriure un relat de terror, ¿Hay alguien ahí?, expressament per a la gent del Club de Lectura de l’institut i de venir-lo a comentar amb tots nosaltres. El relat, que havia esta penjat a internet al seu blog http://www.antoniosanchezvazquez.comi, es va distribuir entre els alumnes, que el van llegir amb emoció... i una bona dosi de por. La trobada es va iniciar amb una presentació de la jornada per part de la professora Mercè Martí i per una aproximació a l’autor feta per la professora Maria Rojo, i acte seguit es va donar pas a la intervenció del convidat.
Antonio Sánchez va explicar per què escrivia, com ho feia, què volia expressar, quina intenció tenia el seu relat...però, per damunt de tot, va saber comunicar a tots els present l’entusiasme per la lectura, la literatura... i la vida. Amb una gran capacitat expressiva, va saber connectar amb tots els participants amb un discurs àgil, amè i ple de simpatia i intel•ligència. Tots els alumnes i professors presents estaven asseguts fent rotllana, i l’Antonio Sánchez, en lloc de mantenir-se assegut, va voler apropar-se a l’auditori aixecant-se i posant-se al centre del cercle que formaven els assistents, parlant ara amb un, ara amb l’altre, i creant un clima de cordialitat i participació. Els alumnes li van preguntar sobre els personatges, sobre l’inquietant desenllaç de ¿Hay alguien ahí?, sobre les seves aficions i sobre què suposava per a ell escriure. L’Antonio va saber sempre, amb humilitat i alhora legítim orgull davant de la feina ben feta, explicar que les coses de la vida s’han de fer perquè t’agraden i t’engresquen, i que no hi ha cap més secret que dedicar-nos amb passió i temps a tot allò que ens emociona. Recordava els autors que l’han inspirat –especialment Stephen King- i com era el procés de l’escriptura, a voltes erràtic, de vegades sorprenent, i on sempre era imprescindible el treball constat i la relectura, la revisió i la correcció –i de vegades l’eliminació- de la feina feta, tot buscant sempre la millor intensitat comunicativa.
Un aplaudiment espontani i entusiasta va cloure aquesta trobada que, amb l’arribada de croissant i coca, va anar seguida de la demanda de tots els assistents d’una signatura de l’autor en el llibret que s’havia editat per recollir el seu relat. Però no s’acabava la jornada del Club, sinó que tos els assistents es van desplaçar fins a l’aula d’exàmens, convertida per una tarda en sala de concerts, on actuava el grup The Onions, un magnífic grup local que va sorprendre tots els assistents per la seva magnífica sonoritat. Al bell mig del concert, però, va haver-hi una pausa molt especial ja que es va voler aprofitar aquesta jornada festiva per fer públics els guanyadors dels primer concurs de Cartes d’Amor, una iniciativa endegada des del Club de Lectura que ha tingut una resposta entusiasta per part dels alumnes i que ha propiciat una nombrosa participació. El director de l’institut, el professor Francesc Canet, va fer públics els guanyadors, que van ser, en les diverses categories, Emma Rodríguez Punset, Erik Roura Turégano, Sergi Balaguer, Cristina González , Andrea Baltar, Roser Lozano i Eva Rando.
El concert es va reprendre, i tots els assistents vàrem fruir de la intensitat de The Onions mentre valoràvem un magnífic any del Club de Lectura, amb una molt bona selecció de textos –on ha estat imprescindible la col•laboració de la biblioteca Fages de Climent-, una participació entusiasta i fidel i, sobre tot, amb una dinàmica engrescadora que ens porta ja a planificar com serà el Club del proper curs.

Joan Manel Soldevilla

9 de maig de 2013

EL CLUB DE LECTURA CELEBRA EL FINAL DE CURS AMB TRES ACTES CULTURALS

Dijous dia 9 maig, el Club de Lectura del nostre centre va celebrar amb èxit la tercera edició. Tres actes culturals van animar la tarda a un nombrós grup d’alumnes. Primerament, l’escriptor Antonio Sánchez Vázquez va venir a conèixer els joves lectors contestant animadament totes les seves preguntes i explicant amb optimisme el seu procés d’escriptura, inspiració, projectes... En tot moment, l’autor va fer gala de la seva gran capacitat de comunicació i empatia.
Tot seguit el grup The Onions, format per alumnes del nostre centre, va oferir un concert per animar la concessió dels primers premis de les cartes d’amor. Els seus components: Ignasi Álvarez, guitarra i veu; Mark O´Neill, baix; Àlex Gispert, guitarra; Víctor Gálvez, bateria; Isaac Bordas, Sintetitzador , van interpretar vuit cançons pròpies amb un estil indie molt innovador. Els músics, que fa gairebé dos anys que toquen junts, van demostrar la seva força i capacitat de convocatòria.
Finalment, es van atorgar els premis a les millors cartes d’amor de l´institut. Els seus impulsors en van destacar la sinceritat, tendresa, i creativitat. Felicitats a tots els guanyadors!

A les tres últimes fotografies:
Emma Rodriguez Punset . Primer premi de primer cicle d´ESO.
Cristina González Fontdecaba. Primer premi segon cicle d´ESO.
Roser Lozano. Segon premi, categoria de batxillerat.

 

 
 
 
 
4 d'abril de 2013


JORDI CIENFUEGOS. SESSIÓ POÈTICO MUSICAL

Dijous 4 d’abril els nois i noies del Club de Lectura del Muntaner van tenir l’ocasió d’escoltar dues rapsodes ben conegudes : Magda Bosch i Helena Cusí, professora de matemàtiques del nostre centre.


Magda Bosh treballant a la Biblioteca Fages de Climent on també dirigeix un Club de Lectura d´adults.



Helena Cusí preparant la sessió.



Laura Aroles va obrir l’acte interpretant Fil de llum acompanyada al piano pel professor de música Ernest Pons; Alina Font va interpretar les peces: Milonga de l´Àngel ( Àstor Piazzola) i Impressions íntimes ( F. Montpou).


La música i les rapsodes varen fer que la poesia de Jordi Cienfuegos fos viva, emotiva i entenedora.
Recordeu que la propera trobada és el dijous 9 de maig, amb la presència del l’escriptor Antonio Sánchez Vázquez que va escriure expressament per nosaltres un relat que podeu llegir on line. Posarem fi a aquest curs de lectura amb un concert a càrrec d’un grup format per alumnes del centre,  The Onions.

VETLLADA POÈTICA

Poesia i música agermanades en una gran jornada literària; això va ser el Club de Lectura del passat dijous 4 d’abril, una sessió molt singular que es va desenvolupar amb més de vint-i-cinc alumnes presents i amb un seguit de col•laboracions molt especials. Poesia i música són dues manifestacions artístiques que sempre han anat juntes al llarg de la història de la cultura; així ho va explicar la professora Mercè Martí a l’inici de la sessió mentre presentava a les il•lustres convidades que s’havien ofert a col•laborar en aquesta activitat: les rapsodes i actrius Helena Cusí- que també és professora de l’institut- i Magda Bosch, ambdues vinculades a La Funcional Teatre, el grup teatral més important de la ciutat. Abans però, de començar el recital de poesia, es va donar pas a la primera intervenció musical de la tarda: l’alumna Laura Arolas, acompanyada al piano pel professor Ernest Pons, va cantar la cançó Fil de llum, una peça intensa que va saber crear una atmosfera propícia per dur a terme el recitat de poesia. Les rapsodes Cusí i Bosch van començar a recitar poemes de Jordi Cienfuegos, l’escriptor seleccionat; amb les seves veus modulades, el seu acurat ús de les pauses, la seva capacitat per subratllar les paraules significatives, el treball minuciós dels silencis i la seva sensibilitat per donar l’entonació més pertinent a cada una de les paraules del poeta, van permetre percebre la poesia com quelcom viu, que bategava, una experiència que commovia i emocionava. A través de la seves veus, la poesia esdevenia viva, allunyada de qualsevol percepció elitista d’aquest gènere literari. Per pair tanta intensitat verbal, cada cinc o sis poemes, hi havia una intervenció musical, que en aquest cas anava a càrrec de l’alumna Alina Font qui, al piano, interpretava amb talent i tendresa peces d’Astor Piazzola i Frederic Mompou. Poesia i música fluïen per les paret de l’aula amb una continuïtat natural, establint un diàleg complementari i harmònic mentre alumnes i professors assistien embadalits a uns moments on l’experiència artística es manifestava amb una notable intensitat. Van ser moments emocionants, on l’atenció dels alumnes i la capacitat creativa dels intèrprets van aconseguir crear una clima de gran emoció. El Club, però, pren sentit ple quan els seus membres intervenen i, un cop acabat el recital i les interpretacions musicals, els alumnes van començar a comentar l’experiència poètica; tots varen coincidir a valorar molt positivament la proposta poètico-musical, subratllant la importància de la feina duta a terme per les rapsodes, que havien aconseguit donar una nova intensitat a la poesia de Cienfuegos. Una poesia que, per a molt d’ells va ser una veritable sorpresa, sobre tot pel fet de descobrir que el vers pot parlar de coses quotidianes i conegudes amb un llenguatge viu i intens, que ells sentien com a molt proper. Cada un d’ells explicava quin poema els hi havia agradat més, i per quines raons, i els temps fluïa i passava ràpid mentre es parlava de versos i emocions i ressonaven com un eco les veus de la Magda Bosch, l’Helena Cusí i la Laura Arolas i les notes interpretades per l’Ernest Pons i l’Alina Font. La sessió es va cloure quan van arribar les coques i els croissants, moment que va aprofitar la professora Irene Cordero per anunciar la darrera sessió del curs, una trobada molt especial on intervindrà l’escriptor Antonio Sánchez –que ha escrit un relat exclusiu pel nostre Club- i que culminarà amb un concert al claustre de l’institut a càrrec del grup The Onions. Poesia i música, les protagonistes d’una gran sessió del Club de Lectura.

Joan Manel Soldevilla

7 de març de 2013
SHERLOCK HOLMES, UNA TERTÚLIA MOLT ESPECIAL Tot seguint les petjades de l’inspector més famós del món, Sherlock Holmes, una colla de nois i noies interessats per la literatura i la llengua anglesa van compartir el dijous dia 7 març una tarda ben especial al nostre institut gràcies als professors d’anglès Anna Llobet, Josep Lluís Criado i Montse Garcia que van dirigir la sessió. La lectura proposada eren tres relats en anglès de Arthur Conan Doyle.

Per acompanyar la tertúlia, van preparar una posada en escena ben misteriosa que va sorprendre a tothom: música del gènere, espelmes, catifes, llibres publicats per Arthur Conan Doyle, i tota mena d’estris propis del millor investigador privat. Les referències als millors autors i títols policíacs com Agatha Christie, G. Simenon ,Jessica Fletcher, M. Vázquez Montalbán; els inspectors Clouseau o Colombo i els entranyables Mortadelo i Filemon van desfilar per la nostra memòria.
Fou una sessió molt participativa i ben diferent ja que la lectura era en anglès i la tertúlia també. Tots els presents demostraren el seu bon nivell, l´interès i les ganes d´ explicar quin era el seu millor relat A Scandal in Bohemia , quines les primeres pistes de The Three students o The Speckled Band i quin el personatge preferit. Ben segur que el proper curs el Club de Lectura repetirà una lectura en aquest idioma. Us deixem amb la crònica de la sessió, of course en anglès! And remember, you are always welcome in our club!

Detective Stories by Arthur Conan Doyle

 

The sixth session of the Reading Club was held in Ramon Muntaner High School on March 7th. It was a friendly meeting of readers who shared their interest in detective stories.
A mysterious atmosphere was recreated in the class by displaying several mystery books, detective tools, candles, lamps and so on. Some suspense music was played so as to welcome the readers into the classroom and to provide the most suitable sensations.
Three stories were commented. “The Three Students”, “The Speckled  Band” and “A Scandal in Bohemia”. They were written by Arthur Conan Doyle, and had Sherlock Holmes and Dr. Watson as the main protagonists.
The session started with a short overview, which was devoted to introducing some of the most memorable detectives in the world of fiction. Readers didn’t forget to mention the names of other popular private eyes that have appeared in films or comic books.  And then, in order to analyse “The Three Students”, it was related to the essential traits of the detective genre.
As far as “The Speckled Band” is concerned, readers were asked to comment on a set of slides showing some pictures which depicted some of the highlights of the story. Moreover, several cultural aspects of Victorian Times were dealt with. Needless to say, readers willingly provided some accurate feedback to the questions posed by the lecturer.
Finally it was the turn of “A Scandal in Bohemia”, which was dissected in detail. Readers were guided to reckon and relate different formal and cultural aspects of this unusual Holmes story where the role of women is given a special prominence. The special relationships among the characters were commented and readers were asked to decide on their favourite ones.
The meeting was closed with a video projection, which showed the official dwelling of the most popular and loved detective in the world. The museum is located at 221B Baker Street.
After having a lovely snack, all readers left the place looking forward to attending the next session. There are thousands of books that are begging to be read!

7 de febrer de 2013


El Mecanoscrit del segon origen

La sessió de febrer del Club de lectura del curs 2012-2013 es va desenvolupar el passat dijous dia 7 i va comptar amb un elevat nombre d’alumnes –més de vint-i-cinc- i la presència de les promotores del Club, les professores Irene Cordero i Mercè Martí, així com d’un conferenciant convidat, el professor Joan Antoni Poch. La trobada girava al voltant d’un dels llibres més populars de la literatura catalana, Mecanoscrit del segon origen, de Manuel de Pedrolo, una obra que des de fa més de trenta anys ha tingut una presència recurrent com a lectura obligatòria als instituts del país. Mentre acabaven d’arribar els alumnes, es va presentar la lectura que es comentaria el dia 7 de març, una selecció de textos en anglès protagonitzats per Sherlock Holmes; adaptats cada un d’ells a diversos nivells de dificultat, van ser presentats en un elegant anglès per la professora Mercè Martí. La sessió de comentari de Mecanoscrit del segon origen va començar amb una dissertació del professor Poch; evitant voler fer una classe acadèmica, Joan Antoni Poch va fer un repàs personal a la seva experiència de lectura del llibre de Pedrolo –un text que no va llegir quan era adolescent sinó ja adult- i es va centrar de manera molt especial en voler explicar el context històric i cultural en què sorgia una obra d’aquestes característiques. Així, recordant com el llibre s’havia publicat per primer cop l’any 1974, va explicar als alumnes el context de Guerra Freda que es vivia en aquell moment i com el concepte d’apocalipsi i de fi del món estava molt present. Igualment, per vertebrar l’obra de Pedrolo amb la literatura de ciència-ficció, gènere al que pertany, també va explicar com la novel•la seguia fil per randa molts dels motius recurrents en la literatura que podríem qualificar de post-apocalíptica i d’aquella que també utilitza el motiu de la invasió alienígena. Per exemplificar la seva reflexió, el professor Poch va salpebrar la seva xerrada amb múltiples referències al món del cine, la literatura i el còmic i així va recomanar el visionat i la lectura de clàssics del cinema i la literatura com ¿Telèfon vermell? Volem cap a Moscou, La guerra dels móns, Independence day, El planeta dels simis, Mad Max, Terminator, The walking dead i molts d’altres títols. Amè i engrescador, sabent capturar l’atenció de l’auditori, el seu parlament va ser clos amb un entusiasta aplaudiment. A continuació van intervenir els alumnes, que van comentar la novel•la, sent gairebé unànime –amb alguna puntual excepció- la valoració entusiasta. A molts sorprenia i commovia el final, a d’altres els hi agradava l’estil, uns quants subratllaven el caràcter dels personatges, especialment de l’Alba, i en general es coincidia en subratllar com la novel•la de Pedrolo es percebia com intensa i actual, malgrat els molts anys transcorreguts des de la seva primera publicació. Uns quants alumnes varen comentar com aquesta era la segona vegada que la llegien i com els hi havia agradat tant en la primera aproximació com en aquesta segona lectura; això sí, tots aquests dobles lectors constataven com les emocions que havien experimentat havien estat diferents, ja que ells també havien canviat. La coca i els croissants varen arribar, anunciant la cloenda del la sessió, però encara va haver-hi temps per comentar aspectes com el caràcter extraordinàriament prolífic de Manuel de Pedrolo que, en temps difícils com van ser els de la dictadura franquista, va ser capaç de bastir una obra immensa, de més d’un centenar de títols, escrita amb la voluntat de crear un corpus literari prou sòlid per superar els anys de foscor viscuts durant la dictadura. La sessió va acabar, i després de reviure l’apocalipsi alienígena del Mecanoscrit del segon origen, tots vam sortir al claustre de l’institut i vàrem respirar alleugerits al veure com encara l’edifici es mantenia incòlume. La única invasió aèria perceptible era l’ocupació del territori per part d’una intensa però pacífica tramuntana.

Joan Manet Soldevilla

Ja hem publicat les Cròniques del Club de Lectura dels cursos 2010-11 i 2011-12.
Com els gustos i les aromes d'una magdalena sucada en una tassa de te, cadascuna d'aquestes cròniques del nostre Proust particular, Joan Manel Soldevilla, ens evoca el flux de lectures i trobades al Club del Muntaner.
Reconstruir una a una les experiències passades i bastir en la memòria un petit edifici de lectures, un poblet o una ciutat d'experiències. Un paisatge imprescindible per a tots els participants.


11 - 1 - 2013


Dijous dia 10 de gener va tenir lloc la primera sessió del Club de Lectura del 2013. Una primera sessió animada, distesa, gairebé familiar. Tots els alumnes van voler participar a la tertúlia i dir-hi la seva, doncs la novel·la va agradar, i molt. Felicitem especialment els lectors més joves del nostre Club, els de primer d´ESO per les seves aportacions: l´amistat del protagonista  amb Max Brod, el paper de Dora, la màgia dels viatges de Brígida, l’humor, la tendresa i la innocència de l´Elsi.

Joguines portades pels lectors

La tertúlia va ser una magnífica ocasió per parlar no només de Jordi Sierra i Fabra i la seva producció, sinó també una invitació a l’obra i figura d’un dels escriptors més importants del segle XX: Franz Kafka. La novel·la gira entorn la llegenda sobre un episodi biogràfic seu ben curiós : l’amistat amb una nena que va perdre la seva estimada nina i les cartes que aquesta – de la mà de Franz – li enviava des de els llocs més insospitats de tot el món.
Però no només les paraules i la literatura van ser les protagonistes de la tarda, sinó que tots varem seguir el joc d’en Kafka portant les nines i joguines més estimades de la nostra infància i compartint amb els amics l’afecte que els professàrem. Una sessió que ens va apropar al nostre paradís perdut: la infantesa. Us convidem a llegir-ne la crònica del professor Joan Manuel Soldevilla.
Kafka i la nina viatgera

El dijous 11 de gener va tenir lloc la primera sessió de l’any 2013 del Club de lectura de l’institut Ramon Muntaner. L’objecte d’anàlisi i comentari va ser el llibre de Jordi Sierra i Fabra Kafka i la nina viatgera, una obra que va ser guardonada amb el Premio Nacional de Literatura i que va permetre repetir l’aproximació a un autor que ja s’havia treballat al Club del curs passat amb la novel·la Concierto en sol mayor.
La sessió va comptar amb la presència d’una quinzena d’alumnes i de les professores Mercè Martí, Irene Cordero i Maria Barios, qui va iniciar les intervencions tot subratllant els mèrits del llibre; amb un parlament carregat de tendresa, va remarcar, precisament, la tendresa del llibre, la capacitat per emocionar el lector amb una història aparentment senzilla i el talent per convertir la literatura, en aquest cas un autor clàssic del segle XX, en matèria literària. Tot comparant el llibre amb la lectura precedent, El vigilant del camp de sègol, la professora Barios va destacar com ens oferia un camí invers; si Salinger ens parlava del creixement d’un noi cap al món adult, Sierra ens explicava la història d’un adult que, a les portes de la mort, volia recuperar la intensitat de la infància.
La professora Mercè Martí va destacar, tot repartint entre els present una entrevista efectuada a Jordi Sierra i publicada en premsa, el tarannà d’aquest autor, la seva tenacitat per arribar a ser escriptor  i com la seva obra ha tingut un enorme èxit entre els joves lectors. La professora Irene Cordero va destacar com la novel·la oferia un plantejament invers al de la novel·la més cèlebre de Kafka, La metamorfosis: si en aquesta obra Gregor Samsa evolucionava de noi a monstre, a Kafka i la nina viatgera el protagonista, el propi Kafka, evolucionava d’home turmentat i angoixat a ser un noi pur i generós.
Els alumnes van valorar molt positivament la lectura, i molts d’ells ho van fer amb entusiasme. Alguns van comentar com la lectura els havia arrossegat a buscar informació sobre Kafka, Dora Dymant i sobre els fets reals que servien de base per a la ficció llegida. En aquests sentit, es va debatre al voltant de la figura de Max Brod, el dipositari de l’obra de Kafka qui va desobeir el consell del seu amic i va decidir, quan aquell morir, no cremar tots els seus manuscrits. Era un bon amic malgrat no haver fet cas a les seves últimes voluntats?
Es va destacar de manera molt recurrent l’estranya relació entre Kafka i la nena imaginada por Jordi Sierra, una relació basada en la generositat, la bondat i la innocència, i com el tractament d’aquests temes es feia sense sensibleria i afectació sinó amb naturalitat i versemblança. Alguns alumnes, que aquest any acabaven de llegir un altre llibre de Sierra, Camp de maduixes,  van comparar ambdues lectures subratllant les analogies i destacant també les diferències.
La sessió es va començar a cloure amb el repartiment de la següent lectura, Mecanoscrit del segon origen, de Manuel de Pedrolo, un clàssic de la ciència ficció catalana que alguns alumnes ja havien llegit pes seu compte i que van recomanar amb entusiasme als seus companys. La reunió, però, tenia una sorpresa final: tot aprofitant que la novel·la parlava de l’especial relació d’una nena amb una nina, la professora Martí havia proposat que, qui volgués, portés a la sessió el seu nino de la infància. Dit i fet. Quan ja la sessió arribava al final i la coca començava a ser repartida entre els assistents, van començar a sortir de motxilles i bosses un conjunt de personatges singulars, la Mimí, en Kurt, en Sultán, el flautista d’Hamelin, l’Aiaiai, la Clarita, en Micky... La vida i la ficció es reunien màgicament mentre cada uns dels membres del Club explicava la seva especial relació amb aquella nina, aquell peluix o aquell llibre que havien acompanyat tantes hores de la infància. Igual com passava a Kafka i la nina viatgera.

Joan Manet Soldevilla

11 - 1 - 2013


Dijous dia 10 de gener va tenir lloc la primera sessió del Club de Lectura del 2013. Una primera sessió animada, distesa, gairebé familiar. Tots els alumnes van voler participar a la tertúlia i dir-hi la seva, doncs la novel·la va agradar, i molt. Felicitem especialment els lectors més joves del nostre Club, els de primer d´ESO per les seves aportacions: l´amistat del protagonista  amb Max Brod, el paper de Dora, la màgia dels viatges de Brígida, l’humor, la tendresa i la innocència de l´Elsi.

Joguines portades pels lectors

La tertúlia va ser una magnífica ocasió per parlar no només de Jordi Sierra i Fabra i la seva producció, sinó també una invitació a l’obra i figura d’un dels escriptors més importants del segle XX: Franz Kafka. La novel·la gira entorn la llegenda sobre un episodi biogràfic seu ben curiós : l’amistat amb una nena que va perdre la seva estimada nina i les cartes que aquesta – de la mà de Franz – li enviava des de els llocs més insospitats de tot el món.
Però no només les paraules i la literatura van ser les protagonistes de la tarda, sinó que tots varem seguir el joc d’en Kafka portant les nines i joguines més estimades de la nostra infància i compartint amb els amics l’afecte que els professàrem. Una sessió que ens va apropar al nostre paradís perdut: la infantesa. Us convidem a llegir-ne la crònica del professor Joan Manuel Soldevilla.
Kafka i la nina viatgera

El dijous 11 de gener va tenir lloc la primera sessió de l’any 2013 del Club de lectura de l’institut Ramon Muntaner. L’objecte d’anàlisi i comentari va ser el llibre de Jordi Sierra i Fabra Kafka i la nina viatgera, una obra que va ser guardonada amb el Premio Nacional de Literatura i que va permetre repetir l’aproximació a un autor que ja s’havia treballat al Club del curs passat amb la novel·la Concierto en sol mayor.
La sessió va comptar amb la presència d’una quinzena d’alumnes i de les professores Mercè Martí, Irene Cordero i Maria Barios, qui va iniciar les intervencions tot subratllant els mèrits del llibre; amb un parlament carregat de tendresa, va remarcar, precisament, la tendresa del llibre, la capacitat per emocionar el lector amb una història aparentment senzilla i el talent per convertir la literatura, en aquest cas un autor clàssic del segle XX, en matèria literària. Tot comparant el llibre amb la lectura precedent, El vigilant del camp de sègol, la professora Barios va destacar com ens oferia un camí invers; si Salinger ens parlava del creixement d’un noi cap al món adult, Sierra ens explicava la història d’un adult que, a les portes de la mort, volia recuperar la intensitat de la infància.
La professora Mercè Martí va destacar, tot repartint entre els present una entrevista efectuada a Jordi Sierra i publicada en premsa, el tarannà d’aquest autor, la seva tenacitat per arribar a ser escriptor  i com la seva obra ha tingut un enorme èxit entre els joves lectors. La professora Irene Cordero va destacar com la novel·la oferia un plantejament invers al de la novel·la més cèlebre de Kafka, La metamorfosis: si en aquesta obra Gregor Samsa evolucionava de noi a monstre, a Kafka i la nina viatgera el protagonista, el propi Kafka, evolucionava d’home turmentat i angoixat a ser un noi pur i generós.
Els alumnes van valorar molt positivament la lectura, i molts d’ells ho van fer amb entusiasme. Alguns van comentar com la lectura els havia arrossegat a buscar informació sobre Kafka, Dora Dymant i sobre els fets reals que servien de base per a la ficció llegida. En aquests sentit, es va debatre al voltant de la figura de Max Brod, el dipositari de l’obra de Kafka qui va desobeir el consell del seu amic i va decidir, quan aquell morir, no cremar tots els seus manuscrits. Era un bon amic malgrat no haver fet cas a les seves últimes voluntats?
Es va destacar de manera molt recurrent l’estranya relació entre Kafka i la nena imaginada por Jordi Sierra, una relació basada en la generositat, la bondat i la innocència, i com el tractament d’aquests temes es feia sense sensibleria i afectació sinó amb naturalitat i versemblança. Alguns alumnes, que aquest any acabaven de llegir un altre llibre de Sierra, Camp de maduixes,  van comparar ambdues lectures subratllant les analogies i destacant també les diferències.
La sessió es va començar a cloure amb el repartiment de la següent lectura, Mecanoscrit del segon origen, de Manuel de Pedrolo, un clàssic de la ciència ficció catalana que alguns alumnes ja havien llegit pes seu compte i que van recomanar amb entusiasme als seus companys. La reunió, però, tenia una sorpresa final: tot aprofitant que la novel·la parlava de l’especial relació d’una nena amb una nina, la professora Martí havia proposat que, qui volgués, portés a la sessió el seu nino de la infància. Dit i fet. Quan ja la sessió arribava al final i la coca començava a ser repartida entre els assistents, van començar a sortir de motxilles i bosses un conjunt de personatges singulars, la Mimí, en Kurt, en Sultán, el flautista d’Hamelin, l’Aiaiai, la Clarita, en Micky... La vida i la ficció es reunien màgicament mentre cada uns dels membres del Club explicava la seva especial relació amb aquella nina, aquell peluix o aquell llibre que havien acompanyat tantes hores de la infància. Igual com passava a Kafka i la nina viatgera.

Joan Manet Soldevilla

16 - 12 - 2012



La sessió del Club de lectura d’aquest mes de desembre va ser molt especial; especial perquè es va desenvolupar en un espai diferent –l’aula de música-, perquè hi va venir una vintena d’alumnes, perquè hi van ser presents fins a sis professors, entre ells dues docents jubilades, l’Helena Compte i la Pilar Tavera, i per damunt de tot, perquè vàrem tenir oportunitat de parlat a bastament d’un llibre excepcional com és El vigilant del camp de sègol, de J. D. Salinger.

Un llibre excepcional: El vigilant del camp de sègol

La sessió del Club de lectura d’aquest mes de desembre va ser molt especial; especial perquè es va desenvolupar en un espai diferent –l’aula de música-, perquè hi va venir una vintena d’alumnes, perquè hi van ser presents fins a sis professors, entre ells dues docents jubilades, l’Helena Compte i la Pilar Tavera, i per damunt de tot, perquè vàrem tenir oportunitat de parlat a bastament d’un llibre excepcional com és El vigilant del camp de sègol, de J. D. Salinger.
La sessió es va iniciar amb una breu presentació de l’activitat duta a terme per les coordinadors i dinamitzadores del Club, les professores Mercè Martí i Irene Cordero, i tot seguit es va cedir la paraula a la professora Lourdes Torner, que va fer una magnífica presentació i reflexió al voltant de la novel·la. En el seu parlament la professora Torner va destacar com una novel·la escrita feia més de cinquanta anys seguia sent intensa i colpidora, i per explicar aquest fet va voler aportar un seguit d’arguments. Així va destacar la capacitat de l’autor per retratar personatges i ambients, les acurades traduccions fetes tant en català com en castellà i, tot recordant les classes i paraules del venerable professor de la Universitat Autònoma de Barcelona Joaquim Molas –que destacava els mèrits d’aquesta obra-, com el text de Salinger tenia els atributs de tota obra literària ben feta: ser innovadora i capaç d’explicar les coses amb veritat i humilitat que arribin als lectors. En la seva amena i rigorosa dissertació, feta des de la perspectiva del lector, no de la de la professora de literatura, Lourdes Torner va saber capturar l’atenció de l’auditori explicant com, fa prop de vint anys, va ser un una petita revolució proposar com a lectura de curs aquesta obra o com molts dels aspectes de la narració els va acabar d’entendre a partir d’una estada als Estats Units que va dur a terme en el marc d’un intercanvi que es va fer a mitjans dels any noranta amb un centre educatiu d’aquell país.
La professora Maria Barios va intervenir a continuació recordant com la lectura havia estat treballada novament a classe feia un parell d’anys i com els alumne havien manifestat postures radicals: o entusiasme o enuig. Davant de les reflexions que la professora Barios aportava i dels comentaris de la professora Mercè Martí, Helena Compte i Pilar Tavera, els alumnes van començar a intervenir manifestant opinions molt interessants. Alguns d’ells van explicar com el llibre els havia entusiasmat, i com els havia atrapat des de les primers pàgines. Es destacava sobre tot el caràcter del protagonista, Holden, que, contradictori i inestable, esdevenia un reflex viu i creïble del tarannà adolescent. Al voltat del protagonista es va desencadenar un interessant debat, ja que alguns el veien com un personatge insuportable i d’altres el veien interessant, real, proper, fins i tot s’hi reconeixie. Quan alguns dels professors van comentar com no els hi agradaria pas tenir a classe un individu com Holden, un dels alumnes present va preguntar per què no voldrien un alumne capaç de generar tants interrogants, a la qual cosa els professors van contestar que seria impossible atendre una personalitat tan complexa –i tan necessitada d’afecte- com la dibuixada per Salinger en el marc de l’actual sistema educatiu.

La sessió es va acabar amb el repartiment del proper llibre del Club de lectura, Kafka i la nina que se’n va anar de viatge, de Jordi Sierra i Fabra, l’arribada de la coca i dels croissants i la conversa i el diàleg distés entre tots els participants. Entre ells, potser invisible però present, tots vàrem sentir la presència de Holden Caulfield, el protagonista, tan estrany i tan proper, d’ El vigilant del camp de sègol.

Joan Manel Soldevilla

8 - 11 - 2012


SI PUGES AL SAGARMATHA...

Aquestes darreres setmanes una colla d’alumnes  i professors han passat molta fred! El viatge d’uns excursionistes al cim més alt del món, l´Everest, ens ha acompanyat amb la lectura de la novel·la d’aventura: Si puges al Sagarmatha quan fumeja neu i vent, de Francesc Delgado.

Gràcies a la presència de la professora Dolors Coma, el comentari de la novel·la ha estat molt més interessant. El Club de Lectura del Muntaner s’ha apropat millor a la cultura tibetana on l’alegria dels més humils, la superstició, el mantres budistes, les reencarnacions i les llegendes del Ieti hi són ben presents.
Els alumnes del la revista de d’institut han aprofitat per fer-li una entrevista.


Els alumnes amb les banderes de colors que la Dolors ens ha portat del Tibet on s’hi escriuen les oracions budistes. Així hem  entès millor la seva religió i la seva cultura. Una sessió memorable: bon berenar, bona companyia i una nova lectura pel proper mes... Salinger!

Fent el cim...

La lectura té alguna cosa a veure amb l’alpinisme; en ambdós casos, de manera gratuïta, ens enfrontem a un repte, de vegades difícil. Anem pujant pels senders –i anem passant pàgines- i poc a poc sentim com nostre aquell món en el que ens anem endinsant. Estem sols enmig d’una altra realitat, i passem hores i hores confiats de les nostres forces i de la nostra voluntat. Quan arribem a dalt de tot, quan acabem el llibre, no obtenim cap recompensa material, res concret, però sí la satisfacció d’haver fet el cim, que ens omple l’esperit de joia. Un sentiment complex i ric que ens duu, un cop hem baixat al món real, a voler emprendre un altra aventura, a voler tornar a la muntanya, a voler tornar a llegir un llibre.

La primera lectura del club de lectura d’enguany, Si puges al Sagarmatha quan fumeja neu i vent, de Josep-Francesc Delgado, ens va fer pensar una mica en tot això. Mentre ens endinsàvem en les muntanyes de l’Himàlaia sentíem el fred, el perill i, alhora, la passió per anar més enllà de nosaltres mateixos explorant en les nostres pors i aspiracions.

La primera sessió de comentari del curs va tenir lloc el passat dijous 8 de novembre i va comptar amb la presència d’un nodrit grup d’alumnes, les organitzadores del club –les professores Mercè Martí i Irene Cordero-, la profesora Helena Compte i la col•laboració especial de la també professora Dolors Coma. La Dolors, que ja havia vingut a la sessió anterior, és una experta coneixedora de la Índia i el Nepal, de la realitat tibetana i dels seus ritus, creences i tradicions.

L’acte va començar amb la intervenció de la professora Cordero, que va subratllar alguns del elements principals de l’obra. A partir d’aquell moment es va generar un animat col·loqui que era conduit per la professora Martí. En ell, els alumnes van coincidir a valorar positivament la novel·la tot destacant la capacitat de l’autor per traspassar als lectors les atmosferes que vivien els personatges, el retrat intens i viu de la vida a alta muntanya o l’aparició dels elements fantàstics i sobrenaturals. En aquest sentit, la intervenció de la Dolors Coma va ser molt clarificadora ja que va explicar determinats ritus i creences tibetanes que tenien importància en la novel·la i que a la majoria dels lectors semblaven incomprensibles; per acompanyar la seva explicació, la professora Coma va dur un seguit de material procedent del Tibet, tot ell vinculat a la vida religiosa i a la activitat dels lames, que van fer sentir als presents, igual que en la novel•la, la intensitat de l’espiritualitat oriental.

Alguns lectors van destacar que Si puges al Sagarmatha quan fumeja neu i vent els havia permès recordar altres llibres, com els escrits per l’escalador Reinhold Messner o el còmic Tintín al Tibet; en aquest sentit es va constatar com el llibre d’Hergé i el de Delgado compartien molts elements: muntanyes de l’Himàlaia, xerpes, allaus, fred i perill extrem, amics perduts, lames, monestirs i ietis; no és poca cosa.
La sessió va culminar amb el lliurament d’un ram de flors i del més sincer agraïment a la Dolors Coma, l’arribada de les coques i els croissants, sempre benvinguts, i el repartiment de la nova lectura, El guardián entre el centeno, de J.D. Salinger. A la biblioteca va quedar el record intens del Tibet, amb les banderoles de pregària i la khata, el mocador beneit pels lames, penjant de les lleixes.

Joan Manel Soldevilla

4 - 10 - 2012



El dijous, 4 d’octubre va tenir lloc a la nostra biblioteca la presentació del nou curs de lectura on hi col·laboren tots els departaments dellengües. Gràcies a la Biblioteca Fages de Climentde Figueres, els alumnes ja tenen una nova novel·la entre mans: Si puges al Sagarmatha quan fumeja neu i vent, de Josep-Francesc Delgado, que comentarem a la propera trobada. Agraïm  la companyia de la professora Dolors Coma, gran coneixedora de la vida i costums de la Xina. Ben segur que les seves experiències enriquiran la lectura i aclariran  dubtes que generi la novel·la. La professora Irene Cordero ha tingut l’encert de convidar-la.
Ha estat un plaer compartir el temps amb aquest grup d’alumnes que tenint la tarda lliure, han vingut al nostre institut només pel plaer de la lectura. Ens ha alegrat la tarda la estimada presència de la nostra amiga i professora Helena Compte. Us donem la benvinguda a tots i us deixem amb la crònica del professor Joan Manel Soldevilla.

Sessió inaugural del Club de Lectura

El Club de Lectura de l’institut Ramon Muntaner va començar el passat dia 4 d’octubre carregat de moltes ganes, un grapat de novetats i una acurada selecció de llibres. En aquesta primera sessió introductòria on es va presentar la programació de l’any hi van ser presents les coordinadores del Club, la Irene Cordero i la Mercè Martí, l’Helena Compte i una convidada molt especial, la Dolors Coma. I, evidentment, un nombrós grup d’alumnes que han decidit invertir una part del seu temps lliure en aquesta experiència que inicia ja el seu tercer curs consecutiu.

La sessió es va iniciar amb un parlament de la professora Mercè Martí qui va explicar detalladament el calendari  i les lectures que es proposaran en els propers mesos. També va exposar que aquesta precisa programació ha estat possible de fer gràcies a diverses col·laboracions i col·laboradors. La més significativa ha estat la de la Biblioteca Fages de Climent de Figueres, que ha cedit un elevat nombre d’exemplars de diversos títols permetent així  programar un seguit de lectures de gran interès: Si puges al Sagarmatha quan fumeja neu i vent, Mecanoscrit del segon origen, Kafka i la nina que se’n va anar de viatge... Igualment important ha estat la col·laboració dels professors Joan Antoni Poch i Lourdes Torner, que presentaran un parell de lectures, de la professora Helena Cusí que, en la seva condició de rapsode, recitarà una antologia poètica que es repartirà entre els assistents al Club, i del Departament d’anglès, que preparà un dossier de textos literaris en anglès.
A continuació, la professora Irene Cordero, mentre mostrava el llibre de Joan Francesc Delgado,  Si puges...,  que seria repartit entre els participants del Club, va presentar la convidada en aquesta sessió inaugural, la professora Dolors Coma, que des de fa més de vint any realitza llargues estades a la Índia treballant en organitzacions no governamentals ajudant als més desfavorits d’aquest punt de l’Orient.

La Dolors Coma va explicar que li feia molta il·lusió venir al Club de Lectura del Muntaner per presentar el llibre d’en Joan Francesc Delgado perquè els escenaris i moltes de les anècdotes que s’hi expliquen ella els coneix molt bé. Ens va explicar que  ha treballat durant molts anys exercint tasques de voluntariat en l’organització creada per la Mare Teresa de Calcuta en un centre destinat a donar ajut i aixopluc els nens discapacitats de l’Índia. Aquesta intensa experiència l’ha completada els darrers anys treballant amb els refugiats tibetans que, des de 1957, viuen a l’Índia, exercint de professora d’anglès i castellà. Com la novel·la es desenvolupa a la zona de l’Everest, la Dolors ens va explicar detalladament la complexa situació política que es viu a les muntanyes de l’Himàlaia des que la Xina va envair el Tibet i va començar a destruir les arrels espirituals i polítiques d’una cultura que lluita desesperadament per no desaparèixer de forma definitiva. El parlament de la Dolors Coma, amè i documentat, va permetre als alumnes del Club entendre un seguit de claus històriques, geogràfiques i polítiques que els ajudaran a valorar i assimilar molt millor la lectura proposada.

Acte seguit es van començar a repartir els llibres, aliment per a l’intel·lecte,  al temps que arribaven coques i croissants, aliment molt més físic, i tant uns com els altres van ser rebuts amb similar entusiasme. La sessió, finalment, es va cloure amb una fotografia de família de tots els participants. S’acabava la sessió, però en aquell moment començava l’aventura de la lectura.

Joan Manel Soldevilla